El Follet i la Fantasma, on són?

Dedicat a tots els que m`heu recolçat i acompanyat durant aquest temps.

Als últims números de la Pinya (-136- i -137-) , a punt de celebrar-ne la 32ena. edició del correfoc, un dels pares de la festa, trenca un silenci, significatiu, al voltant dels personatges que venen a suplantar el Follet i la Fantasma. Ho fa, fent una mena de ressenya històrica, a la meva manera de veure, arbitrària, amb poc rigor.

Així és que com a creadora dels  personatges originals: el Follet i la Fantasma,  em sento empesa a donar, de la manera més breu possible, el meu testimoni, per si algú esta interessat en una altra memòria - versió dels fets, del que és,  sens dubte, una de les festes mes populars de l’agenda de Sant Feliu.

La història comença en el sí d’una colla d’amics de vint i pocs anys , a principis dels 80, que segueixen amb interès els correfocs de Barcelona i Berga. Els orígens , són un compendi de forces i il·lusions a les que cadascú  posa allò millor que té, intentant engrescar a tothom.

Un s’encarrega del fons argumental de la llegenda, l’altre aporta la seva creativitat en donar forma i identitat física als personatges, l’altre crea la música, l’altre les vinyetes…,  altres aporten el seu enginy a l’hora de fer que les diferents estructures dissenyades arribin a bon port…S’ha de dir que es va comptar amb el taller d’art del poble, que va oferir molts dels materials, el taller de forja de la fàbrica de pots i amb un ferrer engrescat, on es podien soldar els  diferents mecanismes. Un garatge particular primer, o l’espai cedit per l’escola pública desprès…Per cert, la fantasma, es va construir a cel obert, al mig del carrer, allà on ara és el pàrquing de l’ institut i la seva creadora, jo mateixa, va construir tota la carcassa interior feta de filferro i un conjunt de diferents llistons que un fuster va tallar i  ella va articular per mitja d'unes senzilles vagues..., El modelat  el va fer directament sobre el filferro, amb cartró pedra fabricat amb tires de paper de diari engomat. La va començar a treballar al bell mig del carrer, a la vista de tothom , els primers que van ajudar varen ser els alumnes que tenia durant l'estiu i de mica en mica tot aquell qui  es va acostar , mans anònimes que s’atansaven fins el lloc on es construïa, sota la seva direcció i que el boca a boca feia convergir…, fent que tothom sentís seu el projecte i se l’estimés.

El 1er Follet, com que eren els inicis,  es va construir envoltat de més anonimat, en un garatge força mancat de llum, el vam fer també de cartró pedra. Més endavant degut a que es va cremar, es va construir de nou a l'escola pública a la manera tradicional i amb fibra de vidre per suportar el foc. Aquest cop amb més participació però també sota la meva direcció. 

Els primers anys no hi havia cap recolzament institucional,  al contrari… i aquells pioners vam posar, a més de la il·lusió i les ganes, el temps, els materials i la feina… desprès, de mica en mica, varen arribar petites subvencions que sempre anaven, a la pólvora…!
Tothom hi tenia cabuda, tothom… es decidia de manera assembleària els itineraris, es buscava roba, es cosia ... Cadascú participava en el que mes li agradava, timbalers, fantasma, diables de foc o d’aigua, el burro… S’ampliava i millorava tot segons les necessitats i decisió del grup… Això va fer forta i sobre tot VIVA aquesta festa,  unint gent del poble i gent estiuejant per igual, amb veu i vot. 

No m’agraden les noves figures, per raons de concepte, però sobre tot, per com s’han dut a terme. Potser pot semblar poc objectiu....Al meu entendre la manera de fer créixer aquesta festa no és substituïnt les senyes d'identitat, sinó refent-les. Restaurant-les amb respecte a l'original  i fent la festa més gran, això és: incorporant noves bèsties fetes per noves o velles mans...

Per un moment, als inicis del 2008, em vaig il·lusionar devant l'encarrec de refer la fantasma, ja que em semblava molt malmesa pels anys i les diferents actuacions fetes al seu damunt que la convertiren en una fantasma neogòtica... Vaig acceptar l’encàrrec amb el propòsit de retornar la fantasma als seus orígens, aquesta vegada amb un pressupost que permetria millors materials. Sense defugir de responsabilitats, vaig presentar un pressupost més que ajustat i vaig fer l’oferta, de refer-la com una empresa popular. Com al inicis! Sembla ser que aqest terma : popular, no va agradar (?)

A la Patum, a ningú se li acudiria canviar la Guita i reconvertir-la en Guita postmoderna o neogòtica…encara que fos creada per un “suposat millor professional”, això no treu que  apareguin nous personatges que es mesclen amb els antics i enriqueixen la festa.
La Nostra Fantasma. i el nostre Follet. han esdevingut figures populars (30anys) i ens hauríem de sentir orgullosos d’elles i dels que varen fer possible la seva existència.
Diguin el que diguin, la Fantasma, estava inspirada en les antigues dones d’aigua que cantaven encisadores, en el fons d’algun gorg. No existia, i algú li va donar identitat. El follet era el dimoni en forma de burro ferotge i cos de serp que s’aliava amb la fantasma per dur-li ànimes que la fessin companyia… no li calien potes , ni cos de burro, per identificar-lo i a pesar dels pocs medis amb que contàvem, va sortir amb caràcter i personalitat pròpia.  

Sap greu que algú que coneix de primera ma aquesta història , argumenti, en el primer escrit, en favor del nou Follet: que “és fet per un Professional”, també que  doni informació sobre  els autors de fóra i ni s'anomeni a l'autora local que el va crear, i,  que  en el segon escrit, se l'anomeni de passada, com si nomes hagués fet “un dibuix de la cara”. L'artista en qüestió, es una professional encara en actiu a Sant Feliu, és qui  va crear i donar identitat a les figures que durant tants anys, amb més o menys encertades intervencions, s’han exhibit. 

Jo penso que la innovació, no ha d’estar renyida amb la memòria i el respecte pels altres, per l’origen de les coses. Quan les intencions son nobles, no hi han equívocs, hi poden aparèixer i conviure nous personatges,  però mai suplantar-los. No es feina fàcil la de la reparació, però no s`ha de renunciar a ella. Penso que és un deure, no escrit,  fer que les noves generacions coneguin i estimin l'origen i el sentit d'aquesta festa Santfeliuenca que molts hem estimat.

Qui no ha fet mai res amb les seves mans, no sap el valor que tenen les coses.

 Àngels Rosés
Artista local
Directora del taller d'art des del 1978 i
Coordinadora i directora artística de l'Espantaocells