Un
Taller d’Art, no es nomes un lloc en el que s’aprenen tècniques i procediments
relacionats amb les arts plàstiques. Art és expressió, art és crítica, art és
bellesa, art és creativitat, art són valors, art és formació integral....
l’Espantaocells,
es un taller d’art d’iniciativa privada ja que en mes de trenta anys, no hi ha
hagut voluntat política de fer-lo municipal (propietat del poble).
Això, es fàcilment interpretable, com un desinterès per les arts plàstiques.
Ara, enmig d’aquest no interès en matèria artística,
s’inicia un segon concurs de pintura al nostre poble. El de tardor...
En un moment de greus mancances en tots sentits, i en
que, l’ensenyament de les arts visuals està del tot relegat en els plans
curriculars obligatoris. Deixant, en molts casos, a la iniciativa privada la
seva conservació i divulgació, em sembla un malbaratament destinar 1900€ a
premis, en un nou concurs, que, en el millor dels cassos, i per la manera en
que està organitzat, està mes proper a fomentar i redundar en uns continguts,
que poc tenen a veure amb la cultura artística de ple segle XXI.
Tindria més valor destinar-los a la formació; i mes
tenint en compta que ara per ara, no se’n destina cap, al nostre poble. El
primer esforç que jo faria, aniria cap a fonamentar les bases per crear un Taller
d’Art Municipal. Mentre tan això no es possible, tenim un Taller d’Art,
l’Espantaocells, que tira endavant amb la voluntat de la iniciativa privada. Aquests
diners, podrien anar a parar a un bon número de nens i nenes en forma de beques
d’art que abundarien en la seva formació i els acostarien a ells i a les seves famílies a una millor comprensió i
aprofitament social del llenguatge Artístic. A la vegada que representaria una
empenta a la entitat que ho suporta, cosa que en el seu dia, ja va iniciar, tímidament, el pla de l’entorn.
Sé, que aquest comentari pot suscitar mals entesos, però
m’estimo mes corre el risc a que no sigui dit.
Per altre banda, la nostra Associació, des de fa uns
quants anys, ve fent un gran esforç per divulgar i apropar l’art, celebrant
diferents exposicions de pintura, gravat i escultura..., Possibilitant, en
molts casos, que sigui, el propi artista , qui ens acosti la seva obra, el seu
llenguatge, de manera personal...,amb un diàleg obert amb l’espectador. De tot
això, no s’ha n’ha fet cap reso al nostre poble (revista, radio local) i
pràcticament, un nul recolzament per part de l’administració pública municipal,
per tal de fer-ho arribar a la població, tot i no costar-li ni un cèntim!. Així
que, la majoria d’aquestes mostres, tot
aquest esforç i energia dipositada, ha passat sense pena ni glòria.
Es difícil, doncs, entendre, aquest afany per dilapidar
diners i esforços en premis que no condueixen a res fora del folklore que
l’acompanya i el reso d’una popularitat, un altre cop, fàcil.
Àngels Rosés.
Professora d’art i artista plàstic.
Direcció artística de l’Associació Cultural
l’Espantaocells.
